Les pastures d’estiu són territoris, sovint en altitud, utilitzats pels ramaders i ramaderes per fer-hi pasturar els ramats durant la temporada d’estiu. Aquesta modalitat de ramaderia que utilitza la vegetació natural per alimentar els animals s’anomena pastoralisme. Els ramats es desplacen en funció de les estacions per tal de deixar que la vegetació tingui temps de tornar a créixer, i a la tardor retornen al piemont. Les pastures d’estiu són ocupades pels ramats de diversos ramaders, es parla de pastoralisme col·lectiu.
Els guardes dels ramats s’encarreguen de curar els animals, mantenir els equipaments pastorals i guiar els ramats d’un sector a un altre en funció del creixement de l’herba. Els ramats de vaques són vigilats per un(a) vaquer(a) i els d’ovelles per un(a) pastor(a).
Tot un ofici !
Al llarg dels temps el pastoralisme contribueix a donar forma als paisatges. Permet mantenir prats i landes al costat dels boscos, jugant un paper important en la diversitat de la fauna i la flora. Aquest tipus de ramaderia permet produir una carn de qualitat, revalorada pels ramaders de l’agrupació pastoral del Cadí amb la certificació d’indicació geogràfica protegida (IGP):
-El Xai és una producció d’anyells de granja criats amb la mare i alimentats amb llet materna.
-La Rosée des Pyrénées és una producció de carn bovina de temporada, provinent al 100 % de vedells de pastura d’estiu de races rústiques (gascona, Aubrac o bruna). La podeu degustar de juny a desembre!
Quan us trobeu barreres o altres equipaments pastorals, deixeu-los tal com eren (oberts o tancats).
Quan us acosteu a un ramat:
-Baixeu de la bicicleta i camineu tranquil·lament portant-la al costat.
-Porteu el gos lligat.
-Esquiveu el ramat de lluny.
És probable que trobeu ramats de vaques o d’ovelles durant les excursions. Poden anar acompanyades per un pastor i el gos de treball, encarregat d’agrupar el ramat. També és poden trobar ramats sense guarda. Això no vol dir que aquests animals estiguin perduts, continuen sota la vigilància del pastor, des de la distància.
Els ramats d’ovelles poden anar acompanyats per un gos de protecció, anomenat «patou» (o Muntanya dels Pirineus). S’encarrega de protegir els ramats d’ovelles contra els depredadors i d’assegurar-ne la tranquil·litat. Pot tenir una actitud desconfiada envers les persones alienes al ramat.
Si us trobeu un «patou»: atureu-vos a una distància raonable del ramat per deixar-li temps d’identificar-vos i mantingueu la calma. Els lladrucs impressionants són la manera d’indicar-vos que sou a la seva zona de protecció i que heu de marxar. A continuació mostrarà signes d’assossegament (mirada fugissera, cua més activa…) i tornarà cap al ramat. Podeu reprendre el camí tenint cura d’esquivar el ramat, caminant.