Almesquera pirinenca, també m’anomenen «ratolí trompeta». Soc un mamífer semiaquàtic, furtiu, molt discret i dependent de la qualitat del meu medi. Cada cop menys present, soc una espècie protegida per la llei francesa que m’ha catalogat «en perill» el 2021.
Ho sabíeu? Com que no veig res, el meu nas disposa d’una de les més elevades tecnologies en matèria radars ultrasofisticats. Detecto les preses gràcies a l’olor (sí, sí, sota l’aigua!), als moviments que fa i fins i tot a les ones electromagnètiques.
Moreneta grisa Soc una papallona que es reconeix per la línia blanca que travessa gairebé tot el revers de la meva ala posterior. La meva única planta hoste (planta sobre la qual poso els ous i de la qual es nodreixen les meves larves) és el gerani de bosc. Podeu observar-me als vessants nord, als marges i a les clarianes de l’estatge subalpí, així com als voltants dels torrents de muntanya.
Ho sabíeu? El 2025 només em coneixen als Pirineus en algunes localitats (estacions del Donasà a l’Arieja, plana de la Cerdanya-Capcir i massís del Canigó), on hi ha pocs exemplars, cosa que em fa difícil d’observar.
Tritó pirinenc. El meu origen remunta a l’època dels dinosaures. M’assemblo a una salamandra, però la meva pell no és llisa i el meu vestit és molt menys acolorit. Soc una espècie protegida per la llei francesa, catalogada com a «vulnerable» a causa del declivi de les meves poblacions, relacionat amb múltiples pressions d’origen antròpic. Podeu observar-me fins a 2 400 m d’altitud en els llacs i torrents de la serralada dels Pirineus, preferentment si no hi ha peixos, que són els meus majors depredadors.
Ho sabíeu? El meu nom en francès significa «tritó bonic». La introducció de peixos en els llacs de muntanya al segle XX va provocar la desaparició o el declivi d’un bon nombre de les meves poblacions.
Megafòrbia Soc una jungla en miniatura amb plantes altes, fulles amples i floració acolorida, que s’agrupen en sectors humits. Puc instal·lar-me al llarg dels cursos d’aigua, al marge de boscos humits o a la vora d’aiguamolls.
Ho sabíeu? Presento una gran riquesa floral i allotjo espècies especialitzades, sovint endèmiques dels Pirineus, a vegades protegides, bé vegetals (gerani de bosc, adenostil, campaneres…) o bé animals (Carabus rutilans, vellutada del salze, dolichopode languedocien).