Els medis herbacis i els medis arbustius juguen un paper important per a la biodiversitat. Acoloreixen els paisatges en període de floració i acullen espècies que produeixen un gran nombre de flors i de fruits. Són un recurs alimentari essencial per a ocells i insectes. Aquests medis també són llocs de nidificació per als ocells.
Mnemòsine, merla roquera comuna, andròsace càrnia, genciana vernal o anemone pirinenca, Antaxius hispanicus, llagosta de Saulcyi, escurçó pirinenc, isard, espiadimonis de mollera.
L’agricultura i la ramaderia han marcat els paisatges del Canigó.
Naturalment un medi herbaci evoluciona cap a un medi boscós, i sovint les pràctiques pastorals permeten mantenir-hi medis oberts.
• Fins a primers del segle XX, les dones i els homes de Castell cultivaven o portaven el bestiar a pasturar a la major part de la muntanya. Vivien al poble, però pujaven amb regularitat a treballar els cultius i ocupar-se dels ramats. Es van construir habitatges provisionals, com ara l’orri (habitatge del pastor o magatzem per al material) i el cortal (habitatge temporal i estable), en teniu les restes al davant.
• A partir de la guerra del 1914, les terres es van anar abandonant poc a poc. Després de les importants crescudes del 1940, l’Estat francès va expropiar els propietaris, que ja no exploten llurs fons, per facilitar el retorn del bosc. El bosc reté millor els sòls que les grans zones cultivades i poc a poc s’ha anat reconstituint.
• Actualment, a l’estatge montà el bosc és omnipresent i de nou es volen obrir praderies.
Els ramaders que fan pasturar els animals en els territoris propers a la vall del Cadí funcionen de manera col·lectiva durant l’estiu i es reuneixen en una agrupació pastoral. L’agrupació contribueix a mantenir els medis oberts practicant una pastura extensiva i realitzant tasques d’estassada o de desbrossament. També ajuda a mantenir ecosistemes rics i diversificats al massís del Canigó.
Ho sabíeu? Un pol·linitzador és un animal que transporta grans de pol·len quan es desplaça. Pot tractar-se d’insectes, però també d’ocells o de petits mamífers. El noranta per cent de les plantes amb flors depenen de la pol·linització feta per insectes per reproduir-se. Utilitzen estratègies de seducció per atraure’ls, com lluir bonics colors o produir un nèctar molt dolç.
Les plantes i baies es poden collir amb moderació. Algunes són cada cop més escasses, altres són l’aliment preferit de la vida salvatge i n’hi ha que són tòxiques per a l’home.
Perquè tothom pugui gaudir de la muntanya amb tranquil·litat, l’agrupació pastoral emplaça una senyalització.
Esquivo els ramats
Prop d’un ramat, l’esquivo al màxim (sense posar-me en perill) per tal de no destorbar els animals que pasturen. Les vaques són molt protectores dels seus vedells, val més deixar-les tranquil·les. Encara que siguin dòcils, no pesen menys de 600 a 800 kg!
Porto el gos lligat
Tot i que sigui assenyat i ben educat, el meu gos pot ser percebut com un depredador, espantar els animals i desniar els ous o els ocellets.
Portant-lo lligat, garanteixo la tranquil·litat dels animals salvatges i dels ramats de vaques i d’ovelles.
Respecto els equipaments pastorals
Les tanques permeten, d’una banda, que els ramats no s’escampin per la muntanya i, de l’altra, regular l’alimentació del bestiar a mesura que l’herba creix. S’han instal·lat portals per franquejar aquestes tanques. Tinc cura de tancar-los després passar-hi si eren tancats quan he arribat.
M’enduc les deixalles
Una ampolla de plàstic triga 400 anys a descompondre’s lentament als prats de muntanya o el vent se l’endú cap al mar, on acabarà al l’estómac d’un habitant marí. No deixo rastre. M’enduc les deixalles per dipositar-les en un contenidor.