Els ocells rupestres (que es reprodueixen als penya-segats) figuren entre les espècies més rares de França. Construir el niu en parets abruptes els garanteix la tranquil·litat! Això els permet deixar la progenitura protegida de la major part dels depredadors i de l’home.
–El trencalòs, que fa honor al seu nom, es reconeix fàcilment pel ventre taronja i per la cua en forma de rombe. Es reprodueix alguns anys a la vall del Cadí.
–Àguila daurada
–El voltor comú viu en colònies de dues a més de cent parelles. Si observeu diverses rapinyaires de gran envergadura simultàniament, és molt probable que es tracti del voltor comú!
–El falcó pelegrí pot assolir 389 km/h. No hi ha cap animal més ràpid! Els falcons es reconeixen per les ales punxegudes i la cua allargada.
–El duc eurasiàtic és l’ocell de presa nocturn més gran del món!
–La gralla becvermella és capaç de fer acrobàcies extraordinàries per gallejar i atraure una femella.
–La gralla becgroga no dubta a perseguir àguiles i voltors per protegir els seus congèneres.
–El corb comú és el moixó més gran del món! Sí, el corb comú és un moixó, pertany al mateix ordre (passeriformes) que la mallerenga i el rossinyol!
–El pela-roques, per la mida petita, les ales arrodonides, el comportament i els colors vius, recorda una papallona. Té una bellesa excepcional, i el seu nom científic prové del grec antic i significa «que corre per les parets».
L’andrósace imbricada és una espècie rara i protegida a escala nacional francesa que es troba a les parets silícies d’altitud, formant coixins.
Al massís del Canigó, diverses espècies com el trencalòs, l’àguila daurada, el falcó pelegrí el duc eurasiàtic i fins i tot la gralla becvermella han justificat la designació d’un paratge Natura 2000 (espai natural on es volen preservar les espècies rares o en perill d’extinció a escala europea).